Eleccions | Grup municipal de CiU a Olvan

Hola a tothom,

Després de conèixer els resultats electoral de diumenge passat (25 de novembre) he pogut observar en molta gent certa decepció i desànim. No amagaré que en un primer moment, les meves sensacions van ser semblants. Esquerra pujava molt fort, la CUP entrava, però la persona i el partit que havien liderat el procés fins ara, patien un fort revés. A més, hi havia l’agreujant de que ningú ho havia sabut predir: cap enquesta, cap analista havia augurat uns resultats com aquests i segurament això va fer que el desengany pels partidaris de CiU i per al sobiranisme en general fos major.

Amb tot, passat aquests moments i reforçant-me en algunes lectures alternatives als mitjans de comunicació de masses espanyols o catalans, la meva visió del què ha passat ha canviat rotundament. I ara respiro optimisme, calculat, mesurat, però optimisme al capdavall. Com que no sé si tothom ho veu com jo, he pensat que seria oportú fer aquest petit escrit, amb la única intenció de fer pujar la moral als desanimats i de recuperar l’optimisme que no hauríem de perdre, sobretot en aquests moments.

Un primer comentari: no hi ha cap mitjà de comunicació de masses favorable al procés d’autodeterminació. Ho concretaré: els mitjans espanyols, televisions (Televisió Espanyola, Tele5, Antena3 i tots els grups corporatius) i diaris (El País, La Razón, El Mundo, l’ABC i els que em deixi) treballen intensament per fer descarrilar el procés independentista. Però també ho fan els mitjans catalans. TV3 i la Corporació Catalana tot i que hi hagi certa neutralitat, no es pot oblidar que el PP, a hores d’ara (i esperem que properament canviï) ocupa càrrecs importants dins de la Corporació. A part, tots els mitjans privats tampoc tenen cap interès en donar suport al camí cap a l’estat propi: La Vanguardia i 8TV, El Periódico, i altres. Tant sols trobem com a mitjans favorables a la independència els diaris: Ara i PuntAvui, alguns de locals i un seguit de mitjans que operen a través d’Internet començant per Vilaweb, el Racó Català, Nació Digital i molts altres.

Començant per aquí, és lògic pensar que, des del primer moment, davant el retrocés de CiU, tothom dediqués esforços per difondre la idea de que el procés cap a la independència quedava severament tocat.

La realitat però és tossuda i les dades mostren uns fets diferents. L’anàlisi que passo a continuació, es basa estrictament en dades i si no teniu ganes de seguir llegint les podeu veure molt ben explicades pel Vicent Partal de Vilaweb. El meu redactat es basa en aquest document http://www.vilaweb.cat/noticia/4059424/20121127/video-mapping-the-catalan-election-results-pro-referendum-parties-win.html (en anglès i català).

Anàlisi:

– El bloc de partits sobiranistes, el favorable a tirar endavant un referèndum per a la independència ha obtingut 87 diputats (50 CiU,21 ERC, 13 ICV, 3 CUP). El bloc unionista, el contrari al dret democràtic de decidir ha tingut 48 diputats (20 PSC; 19 PP, 9 C’s).

– MOLT IMPORTANT. El bloc sobiranista ha obtingut un total de 2.140.317 vots, mentre l’unionista, 1.334.149 vots. La diferència, alerta, és de 806.168 vots favorable als partidaris del referèndum. Encara hi ha una dada més positiva: respecte a les eleccions del 2010, el bloc sobiranista ha pujat en 340.735 vots, i l’unionista en 185.144, és a dir, el bloc sobiranista ha obtingut 159.591 vots més que l’unionista.

– Què ha passat? El sobiranisme, com l’unionisme, es divideix en forces polítiques de dreta (UDC), centre-dreta (CDC) i de centre-esquerra i esquerra (ERC, ICV, CUP). El què ha passat és que dins els sobiranisme, les forces de centre-esquerra i esquerra han pujat, mentre que les de centre-dreta i dreta han baixat. En xifres, el centre-dreta, perd 12 diputats, però l’esquerra i centre-esquerra en puja 13 de diputats. Mentre que l’unionisme (la suma entre PSC, PP i C’s) perd 1 diputat. És a dir, la suma neta, dóna que en aquest parlament, respecte al del 2010, hi haurà 1 diputat més favorable a l’autodeterminació. Com remarca el Partal, el canvi es dóna en el gir a l’esquerra del bloc sobiranista. L’ascens de Ciutadans tot i que és important, no altera el sostre de diputats del bloc unionista.

– La participació és espectacular, propera al 70% i més de 10 punt percentuals que al 2010. Els experts tendeixen a assenyalar que aquesta és la participació més propera a la que s’obtindria en un referèndum. És un sostre, per entendre’ns. Això, vol dir, entre altres coses, que la mobilització ciutadana es va generalitzar i que a tot arreu del país, es va anar a votar. El vot unionista, aquell que votava a les Generals però no a les Autonòmiques, aquest cop, també va anar a votar.

Tenint en compte això, a continuació exposo algunes conclusions.

Si demà es celebrés un referèndum, més enllà del què diguin les enquestes, el guanyaríem. Fins i tot, amb la mobilització del vot unionista, les forces sobiranistes surten reforçades d’aquestes eleccions. És a dir, fins i tot quan tothom ha anat a votar, les majories segueixen sent favorables a l’exercici del dret d’autodeterminació.

Per partits:
1. Els resultats de CiU no són tant dolents com pot semblar. Això ho corrobora també el Partal. CiU al 2010 tenia 1.202.830 vots, i ara 1.112.341 vots, només 90.489 vots menys, una pèrdua del 7,52%. Però a més, crec que hi ha alguns atenuants importants:

I. Al 2010, ERC s’enfonsa i surt castigada per la reedició del segon tripartit (2006). Per tant, ara amb el canvi de direcció, recupera part del vot que al 2010 havia anat a CiU

II. En el context de crisi i retallades, cap govern europeu ha sortit reelegeit: Sarkozy a França, Brown al Regne Unit, Berlusconi cessat a Itàlia, a Grècia canvis de govern com a Portugal, en fi…Podem pensar que col·lectius que habitualment van a votar i que han sofert les retallades com ningú: metges, mestres i funcionaris de l’administració, han sigut poc propensos a votar CiU.

III. El votant afectat per la situació social està molt mobilitzat: enmig de la campanya hi va haver una vaga general.

IV. Continuo pensant que, tenint en compte tot això que he comentat, hi ha alguns resultats espectaculars per part de CiU i que certifiquen que aquest país ha canviat en el tombant del segle XXI. CiU guanya a Barcelona doblant la segona força i amb Esquerra situant-se com a tercera per davant del PSC. CiU també guanya en d’altres ciutats com Terrassa, Sabadell o Mataró.

V. Sincerament, crec que entre les enquestes i la campanya, desenfocada (perquè es projectava la majoria absoluta i realment el context era un altre) van fer que l’electorat convergent tingués unes aspiracions que s’allunyaven massa del què realment es podia aconseguir. Això és fàcil dir-ho ara. Però vist en perspectiva, crec que els resultats no són tant dolents com sembla. Què hauria passat si no s’hagués fet l’aposta per l’estat propi? El canvi fet és bo, de fet, és l’únic assenyat.

Esquerra puja. I aquesta pujada, nítidament independentista no frenarà, segur, el procés. És més, córrer el risc d’accelerar-se. Les finances de la Generalitat no permeten massa luxes i segurament, l’austeritat seguirà sent la reina de la casa. Esquerra sap que tot el temps que passi entre avui i el dia del referèndum serà aquest dia a dia tan complicat que explica Mas. I això desgasta, especialment a un electoral, d’esquerres, que voldrà veure com algunes polítiques de retallades es paren en sec. El context econòmic, no donarà una dia a dia gaire plàcid per ningú. Per tant, hi haurà interès en accelerar el procés per tal de que, quan abans millor, tinguem Hisenda Pròpia i puguem millorar les finances públiques. A més, el Junqueras és capaç de donar una imatge de presidenciable, i ara que sabem que els 50 diputats de CiU són independentistes, a Mas no li queda més remei que continua el camí iniciat si no vol perdre molts vots a les pròximes eleccions. El procés per tant, no para amb aquest canvi de correlació de forces (62/10 del 2010 i 50/21 del 2012). Al contrari es reforça perquè ara, per primera vegada a la història del país, Govern i oposició opten per l’estat independent.
ICV. El seu creixement és positiu si tenim en compte que recull vots del PSC, i de vot obrerista que també podria anar a Ciutadans. És una força capaç de combatre a aquests dos partits i és favorable al dret a decidir per tant, va bé que el seu comportament electoral sigui positiu.
CUP. L’entrada de la CUP és una altra de les grans notícies. A més, s’ha demostrat que lluny de dividir el vot sobiranista, ha incorporat votants a la causa. Això s’evidencia si tenim en compte que CiU és primera força i ERC és segona. No hi ha hagut pèrdua de vots absoluts que hagin anat a la CUP. Des del meu punt de vista, la bona notícia de l’entrada de la CUP és que a partir d’ara hi haurà una força que denunciarà amb tota la vehemència o més, el sistema polític que tenim. Això és bo, perquè aquest discurs fins ara era propietat exclusiva de Ciutadans. Ara, el votant que vol anar a la contra de l’establishment polític català, té dues opcions i una d’elles és independentista. Molta gent emprenyada amb els temes de corrupcions, i altres, tindrà l’opció de la CUP que serà garantia de no deixar-ne passar ni una.

Finalment la meva reflexió és la següent:

Si us heu passejat mai per Catalunya, tindreu més clar que l’aigua el país que tenim. Per sort, amb el futbol, me n’he fet un fart d’anar a pobles, ciutats i barris de tot tipus. Amb això vull dir que, com a gest d’humilitat, no podíem esperar que un dia per l’altre, CiU estigués a un pas de la majoria absoluta o que l’aconseguís, ERC fos segona força i la CUP entrés amb grup parlamentari. Això no podia ser. Per tant, tenint en compte el nostre sostre electoral, crec que els resultats són boníssims. Sincerament, en el context actual, trobo espectacular que CiU guanyés amb tant claretat a Barcelona, que ERC fos tercera força amb 7000 vots més que el PSC, que ICV es situés a només 2000 vots dels PSC o que la CUP arrenqués 30.000 vots a la capital. Igualment, que CiU guanyés a Terrassa, Sabadell, Mataró, Manresa, etc. Heu anat mai a Terrassa a Can Trias, Can Parellada, San Pedro Lumen, Maurina Egara o Can Jofresa? Amb tots els respectes, però la veritat és que els resultats són bons. Com deia l’Empar Moliner ahir, al 25 de novembre vem guanyar 50 diputats més favorables a la independència que fins ara, no sabíem que ho eren. 21 diputats d’ERC, que venia de les anteriors amb 10, 3 més per ICV, i l’entrada d’una força renovadora i fresca com és la CUP, amb un teixit brutal de casals i força al carrer com pocs.

L’altra gran reflexió que faig d’aquests resultats és que, malgrat guanyar, han transmès aquella sensació de que no serà fàcil. I això ens va bé perquè no ens adormirà. Aquí hi ha feina per tothom:

– CiU, no ha obtingut el resultat esperat, però és clarament la força amb més vots de Catalunya. A ells els correspon està al capdavant del procés. El poble ha volgut que ho liderin, però que ho facin escoltant i controlant la seva agenda social. Tenen feina.

– ERC, la pujada és espectacular. Tenen una segona oportunitat. Tot allò que el poble interpreti com un abaratiment del somni els serà penalitzat durament. Tenen feina.

– ICV, hauria de treballar per sortir del populisme al que, he tingut la sensació, que estava instal·lada. M’explico, tothom sap que tot està molt fotut i per tant, les retallades poden ser diferents, es pot penalitzar als bancs, i demanar comptes als banquers, empresonant-ne a alguns si cal, però, compte que l’austeritat, si l’economia no es recupera, no es podrà evitar. Tenen la responsabilitat de donar suport al procés, perquè així ho marca el seu programa electoral, sabent que Mas és la única persona que pot estar al capdavant.

– CUP, boníssims resultats i cap penyora. La gent però no entendria que es desmarqués del procés de manera absoluta. A part, també haurà de reflexionar perquè els resultats són bons, però allà on té regidories ha baixat respecte al vot de les municipals (Berga, Vic, Vilafranca, Mataró).

I per l’ANC: haurem de continuar treballant. Amb ànims redoblats. Aquestes eleccions també han anat bé perquè hem vist la força que poden arribar a tenir ells: el poder mediàtic, el poder de donar missatges erronis i falsos, les connexions internacionals…no els menystinguem. Sabem que haurem de continuar explicant que aquest poble necessita un estat independent per millorar el seu benestar, la seva llibertat i la seva qualitat democràtica. L’agenda de l’ANC continua ben viva i la tasca és la de continuar donant raons, fent actes i difonent la independència a tots els racons del país.

Així, doncs, ànims que això acaba de començar i de moment, guanyem per punts, no podíem esperar que en la primera contesa guanyéssim per KO.

Crec que val molt la pena retenir aquestes dades, perquè ens tocarà explicar-ho molt a tothom, a bars, reunions, AMPA’s, associacions, tertúlies i converses de sobretaula diverses, especialment ara que venen festes.

Salut i ànims.

Sebastià Prat i Guilanyà